Identitat ma non troppo



He llegit fa poc que la identitat entre dues cèl·lules formades genèticament amb el mateix ADN no són exactament iguals. Per sort

 ja que si des de que es ve reproduint les cèl·lules no hi hagueren hagut diferències encara serien unes bactèries aquàtiques els únics essers vius que poblarien el planeta. Per sort hi ha hagut sempre diferències encara que foren imperceptibles entre les cèl·lules, el que ha permès l’evolució.

I dic jo, aquesta veritat científica, la del 99.9%, aquella que diu que sempre hi ha d’haver al menys un 0,1 % d’imperfecció per permetre l’evolució, s’hauria d’aplicar a la sociologia. Ja fa anys que he descobert que la crisis d’adolescència és absolutament necessària per a permetre el progrés. En efecte, si la generació nova no és capaç de posar en dubte el que ha dut endavant la generació anterior no hi possibilitat d’evolució.

 Doncs el mateix passa amb la política. El conservadorisme no porta sinó a l’immobilisme i a impedir que puga evolucionar la societat. Però que quede clar que evolucionar la societat no significa necessàriament créixer des de la perspectiva econòmica. El creixement humanístic és força més important que el creixement de la riquesa econòmica personal.

I no oblidem que la desviació d’una recta d’una altra superposada en tant sols un grau dona a l’infinit dues línies infinitament divergents.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

POR LA NACIONALIZACIÓN DE LA ESCUELA CONCERTADA

ELCEREBRO ADOLESCENTE

Projectes de convivència: una resposta (insuficient?) a la desigualtat i la diversitat