LLACORELLA 1: ESCOLA MODERNA

En un moment en el que es parla de postmodernisme encara no ha eixit cap assaig que situe la importància de la petjada del pensament modernista en educació. Encara té exit el símil del profesor que, en un viatge en el temps, vinguera des del segle XV que es trobara a gust a les aules del segle XXI. Sabem que no és del tot així. Però el que si perdura és la perspectiva renaixentista dins les aules. 
Tant mateix no és així. El modernisme ha introduit una perspectiva força diferent en quan a l'ensenyament. Però, estant encara immersos en la crisi cultural que suposen les propostes que es van llençar en Viena a principis del segle XX, l'escola, que sol ser de les darreres en pujar en el vehicle del canvi, encara arrastra una perspectiva ante-modernista. 
Sense dubte un dels grans filòsofs del modernisme fou Friedrich Nietzsche.

Per a Nietzsche la filosofia clàssica, aquella que s’inicia amb Sòcrates i el seu mentor Plató representa un trencament amb el pensament grec arcaic, aquell denominat pensament presocràtic. Per a ell el segle d’or de la cultura grega, el segle V a.C inicia la decadència de l’esperit grec.
Fins eixe moment els grecs acceptaven les dues dimensions de la realitat expressades en el seu culte als deus Apol·lo que representava la dimensió racional de l món front a Dionisi deu des aspectes instintius i irracionals de la vida.



És curiós el paral·lelisme entre els pensament dels grecs arcaics i altres civilitzacions  arcaiques com, per exemple l’ANÁHUAC la qual és poc susceptible de tenir llaços amb la Grècia arcaica ja que aquesta és situa en Amèrica del Nord des dels actuals estats dels Sud Oest dels EEUU fins a Nicaragua, també consideraven que l’educació consistia en la recerca de l’equilibri entre els 4 rumbs de la vida. La Toltecáyotl és el conjunt de coneixements que pretén aconseguir la transcendència espiritual de l'existència, des d'aconseguir "l'equilibri de les quatre direccions de vida", és a dir, l'aspecte espiritual amb l'aspecte material, l'aspecte racional amb l'intuïtiu. 



L’adveniment de la filosofia clàssica representa la victòria d’Apol·lo sobre Dionisi i més de 2000 anys de recerca de la veritat absoluta i dels grans principis sobre la irracionalitat, la intuïció i altres aspectes vitals que va des de no tenir paper en l’adquisició del coneixement fins a ser directament relegat i/o perseguits com passarà durant l’Edat Mitjana.


Així doncs, la  crítica de Nietzsche a la cultura occidental es dirigeix tant a la filosofia, per inventar un mon racional, la religió per donar força a la intransigència religiosa a  la moral un mundo moral normatiu; el declivi de l'antic esperit grec significava el triomf d’Apol·lo sobre Dionisi.


Per a Nietzsche, no hi ha essències al món, ni objectes com a realitats substancials i permanents. La metàfora i l'art són més adequats per a capturar i expressar la realitat que el concepte i la filosofia precisa. Nietzsche rebutja l'objectivitat de la lògica i la raó: la filosofia tradicional considera que les lleis de la raó (lògica) són també les lleis del món i els seus principis són els principis bàsics de la realitat. Davant d'aquest fet, ell afirma la naturalesa irracional del món: la lògica, la raó són les invencions humanes, les coses no estan sotmeses a cap regularitat, el món és tota la realitat canviant, essencialment diferent de l'altra, i en ella acullen el Contradicció.


Encara podem parlar de coneixement, conclou Nietzsche, però acceptant el seu caràcter relatiu i subjectiu; depenguen de la Perspectiva vital en la qual es trobe l'individu que el creu: defensa el perspectivisme. Cada representació del món és una representació que esdevé temàtica; la idea que podem prescindir de la situació vital de l'assignatura, les seves característiques físiques, psicològiques o biogràfiques, per assolir un coneixement del món tal com pot ser (la coneixement objectiu) és absurd. Nietzsche considera impossible conèixer la realitat en si, per cada creença, cada teoria del món, depèn del punt de vista de la persona que la va crear. Cada ésser dotat d'un cert grau de coneixement, d'una certa capacitat per representar el món, és tan bo un testimoni del món com els éssers humans. No hi ha dades o experiència, ja siga des de l'exterior o el món físic o des del món interior, que no estiga contaminada per un punt de vista, per una interpretació; no és possible un "criteri de veritat" lliure d'elements subjectius, no hi ha dades pures de les quals puguem construir un coneixement objectiu.
Eixe pensament ha tingut conseqüències molt importants en el pensament occidental del segle XX. 

Viena 1900 és sense dubte un punt d’inflexió fonamental per poder entendre el segle XX i com, el que es va conrear en aquests principis del segle XX dins del moviment secessionista Vienès esdevé un punt de partida de la crisi cultural en la qual estem immersos.
Recomanem com a punt de partida d’aquesta reflexió la visita del Leopold Museum de Viena sobretot les sales anomenades Wienn 1900

La importància del perspectivismes en educació és important ja que canvia totalment el punt de vista. Els pedagogs de finals dels segle XIX i principi del XX van a posar a l’alumne en posició dominant en l’educació. Front a una educació on la lògica científica de l’àrea predomina, serà la perspectiva de l’alumnat davant de l’objecte a aprehendre la que va a dominar. Dewey des del pragmatisme plantejarà els projectes de treball, Montessori donarà prioritat als àmbits de coneixement, Decroly insistira en la perspectiva global del coneixement, Freinet situara el tempteig experimental com a ruta d’aprenentatge predominant.
Dins d’aquesta revolució hem de situar a la intel·ligència emocional de Goleman i a Damasio. Per a ambdós, l’un més especulatiu l’altre més científic insisteixen en la importància de les emocions en l’aprenentatge. A l’estat espanyol Francisco Mora o David Bueno ens estant mostrant com la neurociència està corroborant el que venen afirmant els pedagogs des del inici del modernisme des de les exploracions que s’estan fent del cervell humà i quin paper ocupen les emocions dins l’aprenentatge.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LLACORELLA 4: INNOVAR VERSUS RENOVAR

AMBRA COOPERATIVA SOZIALE

LLACORELLA 2: ELS NOUS I ELS VELLS PROFETES: